NOM CIENTÍFIC: Valencia hispánica Valenciennes in Cuvier & Valenciennes, 1846.
FAMÍLIA: Valenciidae
NOMS VULGARS: Castellà.: Samarugo. Valencià.: Samaruc y samaruquet.
CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES: Boca amb dents mandibulars amb una sola punta i col·locats en diverses files. Coloració marró- groguenca amb les aletes bordejades de taronja en els mascles. Adults de 4 a 8 centímetres de llargària, les femelles són més grans que els mascles de la mateixa edat.
COSTUMS: Gregari, fora de l’època de cel forma petits grups poc cohesionats.
ALIMENTACIÓ: Principalment carnívor. Consumeix insectes i les seues larves, cucs, crustacis, etc...Una part important de les seus presses l’obté en la superfície de l’aigua.
REPRODUCCIÓ: Fresa generalment entre abril i finals de l’estiu. El mascle és territorial i corteja a les femelles. Fins uns 300 ous, aproximadament 2´5 mm. de diàmetre, en diferents poses , que se fixen a la vegetació. Els alevins viuen en la superfície de l’aigua, entre les plantes que suren.
HÁBITAT I DISTRIBUCIÓ: Zones de marjal amb agües netes. "Ullals" i sèquies alimentades per ells, més rarament apareix en els trams mitjans d’alguns rius mediterranis. En l’actualitat, sols es troben pràcticament en aigües valencianes. Altra espècie similar Valencia letourneuxi, s’ubica en Albània y en Grècia occidental.
